Una mirada revoluciona el món

El març de 1960, el fotògraf cubà Alberto Korda va immortalitzar el retrat més reproduït de la història de la fotografia, el del guerriller Ernesto Che Guevara

Fotografia original del Guerrillero Heroico d’Alberto Korda (5 de març de 1960)

Samarretes, xapes, pins, gorres, … desenes i desenes de productes porten avui impresos el retrat del guerriller argentí Ernesto Guevara de la Serna. Considerada la imatge més reproduïda de la història de la fotografia, la mirada penetrant del Che s’ha convertit en una icona en la majoria de revoltes i manifestacions populars. Des de les mares de la Plaza de Mayo, fins a les protestes del Maig del 68 o les revoltes àrabs de l’últim any han pres, en nombroses ocasions, una mateixa imatge per simbolitzar, més enllà d’ideologies, valors de lluita i canvi. Quasi per casualitat, aquell humit 5 de març de 1960 a l’Havana, el fotògraf cubà Alberto Díaz Gutiérrez, popularment conegut com a Alberto Korda, va aconseguir captar un retrat que ha transcendit fronteres.

Continua llegint

Publicat dins de Periodisme, Reportatges | Deixa un comentari

Paper i llapis: dues armes de guerra

La capacitat de transformació social del periodisme de guerra ha marcat la seva història en la pugna entre censura i lliberat d’expressió

William Howard Russell està considerat el primer corresponsal de gurra per la seva cobertura del conflicte de Crimea (1854-1856)

“Aquesta guerra marcarà la història del periodisme”, anunciava el director del diari anglès The Times, a mitjans del segle XIX. Les cròniques en format carta del seu corresponsal, W.H. Rusell, al front de Crimea (1854-1856), on s’explicava amb detall les baixes i derrotes de l’exèrcit britànic contra els russos, van conmocionar la societat sencera. L’imperi del Times es consolidava amb l’increment de les vendes, mentre el govern s’enfonsava. El valor d’agent transformador del periodisme es feia palès arreu d’Europa.

 1914. El primer conflicte mundial, doncs, evita per tots els mitjans la presència de periodistes al front que puguin exercir com a testimonis de la batalla. S’inicia la història del periodisme de guerra, marcat per les anades i vingudes de la censura i la llibertat d’expressió. A inicis del segle XX, proliferen els gabinets de premsa i els partes oficials. La informació no es pot contrastar i amb el retorn dels soldats, la realitat xoca frontalment amb la premsa, que viurà una profunda crisi de credibilitat.

Continua llegint

Publicat dins de Periodisme | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

El Model Barcelona

Des de la proclamació de Barcelona com a seu olímpica l’any 1986, la ciutat ha experimentat un profund canvi urbanístic, conegut com a “Model Barcelona”. Les celebracions de grans esdeveniments de projecció internacional s’han convertit en el motor de transformació d’una ciutat en constant replantejament.  Les millores en infraestructures han estat innegables, però quines conseqüències ha tingut per la societat barcelonina? Quina ha de ser la ciutat del futur?

El reportatge s’emmarca en l’assignatura “Cultura Periodística Contemporània” dels estudis de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra i és un treball conjunt amb Lidia Quiles i Laura Ribes.

Publicat dins de Reportatges, Vídeos | Deixa un comentari

Entrevista a Abdennur Prado

“Cal recuperar la dimensió llibertària de l’Islam”

Text: Irene Urango i Débora de Pina / Fotografia: Robert Bonet

Barceloní de 43 anys, quan en tenia 26 va decidir convertir-se a l’islam. La decisió la va prendre després d’anys retirat al camp, on reconeix que va viure “una experiència poètica”. Ateu convençut, considera que a través de l’escriptura va descobrir una nova dimensió espiritual de l’ésser humà, lluny de qualsevol discurs clerical. Assegura que l’islam el va trobar a ell quan, en una llibreria de Barcelona, va agafar un Alcorà i hi va llegir un versicle idèntic a un dels seus escrits: “Em refugio en aquell que fa esclatar l’aurora”. Actualment, és president de la Junta Islàmica de Catalunya i director del Congrés Internacional de Feminisme Islàmic. Resident a Còrdova, Prado ha vingut a Barcelona per participar en el Curs d’Estudis Crítics des de les Ciències Socials que ha promogut un grup d’estudiants de la Universitat de Barcelona a la Facultat de Filologia. Recentment, ha presentat un nou llibre: El islam como anarquismo místico, on hi planteja una visió pròpia de viure i reinterpretar la cosmovisió corànica. Continua llegint

Publicat dins de Entrevistes | Deixa un comentari

Entrevista a Laura Arau

(Taradell, 1980), activista pels drets humans i membre de la Flotilla de la Llibertat

“La càmera de vídeo em va ajudar a construir una barrera psicològica contra la por”

La Laura va ser una de les víctimes que va patir l’assalt de tropes d’elit israelianes a bord del Mavi Màrmara, on 9 activistes turcs van ser assassinats

Tècnica audiovisual de professió, la vinculació amb l’Associació Cultura, Paz y Solidaridad Haydée Santamaria la va portar fins als camps de refugiats del Líban, on va prendre contacte amb la causa palestina. Al maig de 2010, decideix embarcar-se al Mavi Màrmara, un dels nou vaixells de la Flotilla de la Llibertat, destinat a trencar el setge de Gaza per mar i fer arribar 10.000 tones d’ajuda humanitària. La matinada del 31 van ser assaltats per l’exèrcit israelià, qui va assassinar 9 persones i en va ferir desenes més. La victòria de Hamàs a les eleccions de 2006 va desencadenar un boicot polític i econòmic per part d’Estats Units i la UE, per considerar-lo un “grup terrorista”.

Paral•lelament, Israel replegava el seu exèrcit a les fronteres, controlant-ne tots els accessos i establint, de facto, un bloqueig per terra, mar i aire. El 27 de desembre de 2008 i fins el 3 de gener de 2009, va iniciar l’operació “Plom Fos”  que va causar la mort de 1.444 civils, segons autoritats de Gaza. L’acció responia als atacs de Hamàs amb llançaments de coets en els darrers mesos. La Laura recorda amb indignació les hores que va seguir en directe per televisió aquesta operació sistemàtica. Ens trobem a Vic, on hi resideix actualment, buscant amb desig una cafeteria on menjar un croissant de xocolata. Encara no ha pogut dinar. Des del retorn, la seva vida ha adquirit un caire frenètic imparable. Les seves paraules denoten serenitat i reflexió i, per unes hores, ens permeten pujar a bord de la seva història personal. Continua llegint

Publicat dins de Entrevistes | Deixa un comentari

Una pedra a la sabata

“Ja estaria bé que dintre de les actuacions [policials] tancades no hi hagués la pressió dels mitjans de comunicació”. Aquestes són les declaracions del conseller d’Interior a Els matins de TV3. Felip Puig no va mencionar en cap moment que s’hagués de limitar l’accés dels mitjans als operatius dels Mossos d’Esquadra, però no va caldre. La denúncia del Col·legi de Periodistes per agressions policials a professionals de la comunicació, visiblement identificats, fa explícita les paraules del conseller.

Però aquest atac al lliure exercici de la professió no és nou. Recordem l’episodi de l’esfondrament al barri del Carmel l’any 2005, on es va prohibir l’accés de càmeres a la zona afectada, mentre en plena actualitat, Síria fa mesos que pateix un bloqueig informatiu per part del govern.

Que el senyor Puig s’hagi mostrat dolgut pel tractament mediàtic de les càrregues policials és un símptoma de salut informativa. Perquè la tasca dels periodistes és qüestionar, contrastar i promoure la reflexió. Que la informació provingui d’una font governamental no la fa més veraç. I és que en aquests moments és on els mitjans han de ser conscients de la gran responsabilitat que tenen. Perquè Periodisme és i serà un pilar fonamental pel canvi.

Publicat dins de Anàlisi dels mitjans | Deixa un comentari

Periodisme indignat

Ni corbates, ni rodes de premsa, ni portaveus. Més enllà de les crítiques a la classe política, econòmica i al sistema democràtic actual, el moviment d’acampades ha fet trontollar les dinàmiques més consolidades del periodisme actual. La manca d’estructures preestablertes i la diversitat ideològica ha dificultat enormement la tasca d’etiquetatge i simplificació periodística.

Si observem les cares dels “indignats” que aquestes últimes setmanes han aparegut en fotografies o espais informatius, observarem que, en molt poques ocasions, aquestes es repetien. Per primera vegada des de fa temps en el panorama espanyol i català, una notícia de portada no ve determinada per l’agenda governamental o els gabinets de premsa, sinó per la investigació a peu de carrer: cercar, parlar, observar, preguntar. Sense aquests ingredients era impossible articular una notícia estructurada amb fonts de primera mà i d’actualitat.

Paral·lelament, els periodistes han hagut de penetrar de ple en el món 2.0 com a conseqüència del paper cabdal que han jugat les xarxes socials en les últimes protestes ciutadanes des de la revolta tunisenca.  Amb tot plegat, el periodisme ha rebut una senyal d’alerta i s’ha demostrat a sí mateix que una altra manera d’exercir la professió no només és possible, sinó també necessària.

Publicat dins de Anàlisi dels mitjans | Deixa un comentari