La Nit Desperta

“Un exèrcit d’escombres i camions prenen els carrers perquè els barris es llevin nets, mentre la Guàrdia Urbana circula mantenint l’ordre. En un Parc als peus de Montjuïc, els bombers esperen amb calma tensa el so d’alarma que els alerti d’una emergència. El personal d’infermeria de l’Hospital Clínic de Barcelona vetlla pels malalts enmig d’un silenci que es respecta fins i tot a Urgències. S’acaba el dia, es lleven les ànimes de la Barcelona que no dorm”.

Un reportatge sobre aquelles persones que dediquen les seves nits a tirar endavant la ciutat.

Text i Fotos: Pau Dachs, Andrés González-Nandín i Irene Urango

Periodisme per la pau

Les manifestacions ciutadanes contra la Guerra del Golf i l’Iraq van originar una nova concepció periodística recollida al Diari de la Pau

La imatge dels caps d’estat nord-americà, britànic i espanyol a les illes Açores, la primavera de 2003, és una de les instantànies que han marcat la recent història del segle XXI. Ara bé, les conseqüències dels acords presos en aquella cimera van desencadenar una altra imatge històrica: multitudinàries manifestacions ciutadanes que rebutjaven una intervenció militar a l’Iraq, sota la farsa, avui demostrada, que el règim de Saddam Hussein disposava d’armes de destrucció massiva. Per les mateixes dates, una nova publicació reapareixia als carrers de Catalunya, el Diari de la Pau tornava a veure a la llum deu anys més tard de la seva primera edició.

Una mirada revoluciona el món

El març de 1960, el fotògraf cubà Alberto Korda va immortalitzar el retrat més reproduït de la història de la fotografia, el del guerriller Ernesto Che Guevara

Fotografia original del Guerrillero Heroico d’Alberto Korda (5 de març de 1960)

Samarretes, xapes, pins, gorres, … desenes i desenes de productes porten avui impresos el retrat del guerriller argentí Ernesto Guevara de la Serna. Considerada la imatge més reproduïda de la història de la fotografia, la mirada penetrant del Che s’ha convertit en una icona en la majoria de revoltes i manifestacions populars. Des de les mares de la Plaza de Mayo, fins a les protestes del Maig del 68 o les revoltes àrabs de l’últim any han pres, en nombroses ocasions, una mateixa imatge per simbolitzar, més enllà d’ideologies, valors de lluita i canvi. Quasi per casualitat, aquell humit 5 de març de 1960 a l’Havana, el fotògraf cubà Alberto Díaz Gutiérrez, popularment conegut com a Alberto Korda, va aconseguir captar un retrat que ha transcendit fronteres.

Paper i llapis: dues armes de guerra

La capacitat de transformació social del periodisme de guerra ha marcat la seva història en la pugna entre censura i lliberat d’expressió

William Howard Russell està considerat el primer corresponsal de gurra per la seva cobertura del conflicte de Crimea (1854-1856)

“Aquesta guerra marcarà la història del periodisme”, anunciava el director del diari anglès The Times, a mitjans del segle XIX. Les cròniques en format carta del seu corresponsal, W.H. Rusell, al front de Crimea (1854-1856), on s’explicava amb detall les baixes i derrotes de l’exèrcit britànic contra els russos, van conmocionar la societat sencera. L’imperi del Times es consolidava amb l’increment de les vendes, mentre el govern s’enfonsava. El valor d’agent transformador del periodisme es feia palès arreu d’Europa.

 1914. El primer conflicte mundial, doncs, evita per tots els mitjans la presència de periodistes al front que puguin exercir com a testimonis de la batalla. S’inicia la història del periodisme de guerra, marcat per les anades i vingudes de la censura i la llibertat d’expressió. A inicis del segle XX, proliferen els gabinets de premsa i els partes oficials. La informació no es pot contrastar i amb el retorn dels soldats, la realitat xoca frontalment amb la premsa, que viurà una profunda crisi de credibilitat.

El Model Barcelona

Des de la proclamació de Barcelona com a seu olímpica l’any 1986, la ciutat ha experimentat un profund canvi urbanístic, conegut com a “Model Barcelona”. Les celebracions de grans esdeveniments de projecció internacional s’han convertit en el motor de transformació d’una ciutat en constant replantejament.  Les millores en infraestructures han estat innegables, però quines conseqüències ha tingut per la societat barcelonina? Quina ha de ser la ciutat del futur?

El reportatge s’emmarca en l’assignatura “Cultura Periodística Contemporània” dels estudis de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra i és un treball conjunt amb Lidia Quiles i Laura Ribes.